top of page

ELS ANTECEDENTS  DELS VIDEOJOCS

​

El joc electrònic interactiu més antic conegut va ser creat per Thomas T. Goldsmith Jr i Estle Ray Mann en un Tub de raigs catòdics el 1947.

El joc era un simulador de míssils inspirat pels radars usats en la Segona Guerra Mundial. Utilitzava circuits analògics, no digitals, per a controlar el feix del tub i la posició d'un punt en la pantalla.

A més a més, durant la Segona Guerra Mundial el matemàtic Alan Turing l’expert en computació Claude Shannon treballaven en  desxifrar els codis secrets usats pels submarins alemanys, el 1949 Shannon va presentar en una convenció de Nova York un projecte anomenat Programming a Computer for Playing Chess on presentava moltes idees i algoritmes que són utilitzats encara en els programes moderns d'escacs.

D’aquesta manera, podem dir que els antecedents dels videojocs es troben, en part, en un context bèl·lic.


Entre 1937 i 1945 es van inventar els primers ordinadors, després optimitzats amb l’ús de transistors. Gràcies a aquests ordinadors optimitzats més petits i econòmics els estudiants universitaris van començar a dissenyar alguns dels primers "jocs electrònics" entre els anys 60 i 70, i es van establir els gèneres bàsics que encara perduren avui en dia.

​

LA DÈCADA DELS 80

 

La dècada dels 80 és considerada l’època daurada dels videojocs.

A Europa van proliferar els ordinadors, els principals van sortir el 1982: el Commodore 64, l'Apple II i la ZX Spectrum. La ZX Spectrum va ser usada i més coneguda al Regne Unit, mentre que als EUA s'usava més l'Apple II, el Commodore 64 i l'Atari 800.

 

El 3D Monster Maze (1981), va ser el primer videojoc d'ordinador en 3D.

El Pac-Man (1979) va ser el primer videojoc en crear una gran popularitat i el personatge Pac-Man va ser el primer personatge a fer-se famós dintre d'un videojoc. El Dragon's Lair (1983) va ser el primer videojoc fet amb disc de làser, i va introduir el cinema en els videojocs.

 

Durant la dècada dels 80 també es va iniciar el joc online o en línia i les consoles portàtils, sent la Game & Watch de Nintendo la primera. El 1985 Nintendo també va crear la  Nintendo Entertainment System (NES), va ser llançada juntament amb el videojoc Super Mario Bros. els quals van obtindre ràpidament molt d'èxit. La NES va dominar al mercat de l'Amèrica del Nord fins a la nova generació de consoles a principis del 1990.

 

En les noves consoles, els comandaments de videojoc van prendre el lloc als joysticks, paddles i teclats i el nou disseny de comandament es va convertir en l’estàndard.


Durant aquesta època van iniciar-se algunes sagues de videojocs que avui dia encara perduren: Metal Gear, The Legend Of Zelda i Final Fantasy.

​

DEL 2000 FINS A L’ACTUALITAT

 

El 2000 Sony va llançar la PlayStation 2, un aparell de 128 bits que es convertiria en la videoconsola més venuda de la història, mentre que Microsoft va fer la seva entrada a la indústria un any més tard amb la X-Box, que tenia característiques similars, però no va aconseguir igualar el seu èxit. El 2001 Nintendo també va treure la GameCube i la Game Boy Advance.

Mentrestant, a PC triomfaven els videojocs d'estratègia en temps real (Warcraft, Age of Empires) i els jocs d'acció en línia (Call of Duty, Battlefield 1942)

 

El 2004 Nintendo llança la Nintendo DS i Sony llança la PlayStation Portable (coneguda com a PSP), ambdues consoles portàtils. Un any després Microsoft treu la seva segona videoconsola, la Xbox 360

Dos anys endavant, el 2006 Sony va llançar la Playstation 3 i Nintendo la Wii.

LA DÈCADA DELS 70

 

Tot i així la indústria dels videojocs com a tal encara no va començar fins al final de la dècada dels 70. El 1971 es va inventar la primera màquina recreativa del mercat anomenada Galaxy Games, per Bill Pits i Hugh Tuck. Al mateix temps Nolan Bushnell i Ted Dabney van inventar Computer Space però no va tenir gaire èxit. En aquesta mateixa època l’empresa Nutting Associates va canviar el seu nom a Atari, poc després Atari va inventar les recreatives Pong, la primera amb èxit als EEUU.

 

En el que es refereix a consoles domèstiques, la primera de la història va ser la Magnavox Odyssey, que va ser llançada al mercat el 1972 i desenvolupada per Ralph Baer. Aquesta consola només estava formada per condensadors, transistors i resistències.

 

El 1971 Intel va crear el primer microprocessador, l’Intel 4004, que va crear noves possibilitats en la programació de videojocs, expandint les possibilitats gràfiques i jugabilitat.


Finalment el 1978 al Japó l’empresa Taito crea la famosa màquina recreativa Space Invaders, que va tenir un èxit descomunal, va impulsar a la indústria japonesa dins dels videojocs i la febre pels videojocs a nivell mundial.

 

LA DÈCADA DELS 90

 

La dècada de 1990 va ser més aviat una etapa de maduració de la indústria.

Els videojocs que van normalitzar el gènere en la mecànica de la jugabilitat i van ser realment uns best-sellers dels videojocs, aquests van ser el Warcraft: Orcs & Humans, l'StarCraft (tots dos de l’encara famosa empresa Blizzard) i el Command & Conquer.


 

Alone in the Dark (1992) va esdevenir com el naixement del gènere de terror en els videojocs. Aquest videojoc va servir d'inspiració com també de precursor dels posteriors videojocs d’aquest gènere, per exemple les sagues de Resident Evil i Silent Hill.

Va ser en la dècada de 1990 que l'empresa Maxis va començar a publicar la seva línia de videojocs "Sim", començant amb el SimCity, i continuant amb una gran varietat de títols, com el SimEarth, SimCity 2000, SimAnt, SimTower, i el famós simulador de vida diària l'any 2000, The Sims.

 

Els jugadors dels anys 90 van començar la creació de modificacions (o "mods") pels videojocs famosos o clàssics, aquesta costum encara perdura avui dia.

El Half-Life (1998), potser és l'exemple amb més èxit rebut en els últims anys (o, des del principi, un dels més jugats) gràcies a la creació continuada de modificacions, la més famosa i important és la del CounterStrike, que de manera sobtada va tenir un gran èxit i l’empresa Valve (també creadora del Half-Life), va desenvolupar un videojoc original.

 

El 1989, Nintendo va llançar la consola portàtil Game Boy, Algunes portàtils rivals van tenir també el seu debut al mateix temps, incloent la Sega Game Gear i l'Atari Lynx

La Sega Mega Drive (coneguda a Amèrica del Nord com la Sega Genesis) va ser posada a prova davant el mercat el 1989. Nintendo va respondre en aquest sistema de nova generació amb la coneguda Super NES el 1991.

Es va llançar Mortal Kombat al mateix temps per a les dues consoles, la SNES i la Mega Drive, que va ser una de les franquícies més populars de tots els temps.

 

El 1994, Sega va llançar la Sega Saturn i Sony va llançar la PlayStation. Les dues consoles utilitzaven la tecnologia de 32-bit; això obria la porta als videojocs de 3D. La Playstation va ser la consola va ser la més venuda a tot el món als anys 90.

Nintendo va llançar una consola de 64-bit, la Nintendo 64 al 1996 el videojoc inclòs en el llançament va ser el Super Mario 64.

El 1998 Sega llança la Dreamcast al Japó, aquell mateix any Nintendo també va estrenar la Game Boy Color.

 

Als anys 90 també van ser llançats al mercat altres videojocs molt importants:

  • El The Legend of Zelda: Ocarina of Time (1998), el debut en 3D de Nintendo de la saga de videojocs The Legend of Zelda

  • El Metal Gear Solid (1998) per la PlayStation, que va establir el gènere dels videojocs d'espionatge com a un gènere popular.

Durant aquesta època va començar el declivi de les màquines recreatives, lentament substituïdes per les consoles i ordinadors.

HISTÒRIA DELS VIDEOJOCS

LES GENERACIONS DE CONSOLES

 

Quan parlem sobre la història dels videojocs, i més concretament de les consoles, són molt anomenades les generacions de consoles. Aquest terme classifica les consoles segons l’època en que es van treure al mercat i la tecnologia de que disposaven.

 

La primera generació (1972-1977)

Comença el 1972 amb la invenció de la primera consola, la Magnavox Odyssey i finalitza el 1977 amb la integració dels microprocessadors en les consoles.

També inclou altres consoles com:

 

La segona generació (1977-1983)

La més famosa d’aquesta època va ser l’Atari 2600, d’Atari, però altres consoles varen ser:

 

Aquesta generació va acabar amb l'arribada dels microordinadors a les cases, que va enfonsar les vendes de tots els sistemes.

 

La tercera generació (1983-1987)

Després de la crisi de la indústria la companyia japonesa Nintendo va treure la Famicom, o Nintendo Entertainment System (NES) com se la coneixia fora de Japó el 1985. Aquell mateix any SEGA va comercialitzar la Sega Mater System. A partir d’aquesta època el monopoli de la indústria dels videojocs va passar al Japó.

 

A més a més, es van desenvolupar la primera consola portàtil: la Game Boy, de Nintendo.

 

Altres consoles llançades aquesta època són:

La quarta generació (1987-1993)

Coneguda com “l’era dels 16 bits”, comença amb el llançament de la PC Engine, de Nippon Electric Company. Tot i així les consoles que van dominar el mercat varen ser la Sega Mega Drive y Super Nintendo.

A aquesta generació se li denomina també com "L'època daurada dels videojocs" o "La Guerra de les Consoles" o com "La Guerra dels Bits".

Altres consoles de la generació són:

També es van crear més consoles portàtils:

 

La cinquena generació (1993-1998)

A aquesta generació se la coneix com la "era dels 32 bits". En aquesta generació es va produir el pas de 2D a 3D.

 

Durant aquesta època el mercat estava dominat per tres consoles, la Sega Saturn (1994), la PlayStation (1994) i la Nintendo 64 (1996).

 

Altres consoles d’aquesta generació són:

 

I, concretament, portàtils:

 

La sisena generació (1998-2005)

La sisena generació de consoles (també anomenada "l'era dels 128 bits") comença amb l’aparició de la Sega Dreamcast. La consola de major èxit comercial va ser la Playstation 2 de Sony, creada l'any 2000. En el terreny de les portàtils, la Game Boy Advance de Nintendo va tenir més èxit. També és destacada la Nintendo GameCube. La Xbox va ser l'última consola que va sortir en aquesta generació i la primera de Microsoft.

 

Totes les consoles de sobretaula de sisena generació posseeixen comandaments ergonòmics, memòries externes, i, la diferència més important, connexions d'internet i xarxa per jugar en línia o en una connexió tancada.

 

Respecte les portàtils es poden destacar:

La setena generació (2005-2011)

Aquesta generació es caracteritza per la introducció de la tecnologia multinucli a la unitat central de processament. També està marcada per la integració del format de disc òptic Blu-ray i els controladors sense fil i la detecció de moviment que han "desplaçat" el clàssic controlador per cable. Un altre aspecte important és la distribució de jocs via Internet.

 

Les consoles més importants van ser:

  • La Playstation 3 de Sony.

  • La Wii de Nintendo.

  • La Xbox 360 de Microsoft.

 

I en l’àmbit de les portàtils:

  • La Nintendo DS i models posteriors fins la DSi XL, de Nintendo.

  • La PSP-1000 series fins la PSP-E1000 series, totes de Sony.

 

La vuitena generació (2011-2017)

Aquesta generació inclou les consoles més actuals:

  • La Playstation 4 de Sony.

  • La Wii U de Nintendo.

  • La Xbox One de Microsoft.

  • La Nintendo 3DS de Nintendo (portàtil)

  • La Playsation Vita de Sony (també portàtil)

 

La novena generació (2017-)

Aquesta és considerada l’actual generació de la indústria dels videojocs, ha començat amb el recent llançament de la Nintendo Switch, la consola de Nintendo que combina una portàtil i una de sobretaula en una única màquina.

 

Aquesta generació es basa en la realitat virtual i obtenir els videojocs més realistes possibles.

bottom of page